sábado, 30 de abril de 2011

MOM ♥

¡FELIZ DÍA, MAMÁ!
































Gracias por estos 19 años de mi vida, porque a la persona a la que debo dar las gracias por ser quien soy, eres tú; mi ejemplo a seguir.



Espero que algún día, si no lo sabes aún, seas consciente de lo importante que eres para mi. Aportas a mi vida muchísimo, con cada gesto, cada mirada, cada conversación, cada beso, cada ataque de locura, cada abrazo, incluso cada pelea aporta a mi vida millones de sentimientos que me hacen crecer como persona.



Gracias por ser tan maravillosa, por consentirme, por mimarme, por enseñarme, corregirme, encaminarme, apoyarme y hacerme sentir querida, que creo que es lo más importante, que me hagas saber que me quieres.



tequiero .

viernes, 1 de abril de 2011

VERGONYA.

Vergonya. Senyors i Senyores. Quina vergonya de societat aquesta a la que vivim. Com és possible que tenint una llegua pròpia, com es el català o, per no entrar en polèmiques, el valencià, no lluitem per traule-la davant?

Encara no puc creure que la gent no vullga aprendre, parlar, escoltar, sentir... la que des de fa moltíssim temps és la nostra llengua, la llengua que ens caracteritza, la llengua de la nostra terra.


Educació en valencià? Per supost que sí. No s'hauria de donar més importància al valencià que al castellà (o com molts diuen, Español -amb lletres daurades amb diamants-)? Doncs pareix que no. Que el castellà ens obri més al món. No, senyors, no. La cosa no és així. L'anglés ens obri al món, el xinés ens obri al món, el valencià ens obri al món... Per què menyspreem la nostra llengua?

Tots els que em coneixen, saben massa bé que jo no sóc valenciana parlant. A ma casa no es parla en valencià, però es defén la llengua. He fet la secundària en valencià i el batxillerat a mitjes, perquè com a la majoria de centres, no et donen la possibilitat d'estudiar els dos cursos més importants de la teua vida en valencià per falta d'alumnat i professorat (si donant l'ESO en valencià ja hi havia professors que donaven les classes en castellà...). Hui dia, estudie dret a la UV, i les classes s'imparteixen en valencià.

Com podem deixar que les valencianes i els valencians no sàpiguen utilitzar el valencià? No puc utilitzar altra paraula per definir aquest acte que "vergonya". No s'entén com una persona pot denominar-se valencià o valenciana i no saber fer ús de la nostra llengua. I el que és encara, al meu parer, més greu, no entenc com una persona pot denominar-se valencià o valenciana i que senta vergonya quan es faça ús del valencià.


Hui sent vergonya i indignació, al veure, una volta més, com la gent no fa res per intentar evolucionar, superar obstacles, avançar i aprendre. Hui, torne a sentir vergonya de com la gent jove no lluita pels trets característics de la seua llengua. Hui, m'indigna més que mai, observar com gent de la meua generació no sap utilitzar la llengua amb la que jo m'identifique com a valenciana.


La minoria existent (sobretot a la capital) seguirem lluitant.